Avui, Diada de Sant Jordi, aquest dia tan especial per tantes raons, és el dia en què veu la llum aquest bloc literari i personal. Literari, perquè es compondrà essencialment de paraules, de lletres, aquelles que les muses tinguin a bé concedir-me. Personal, perquè cada paraula i cada frase que aquí compartiré serà el reflex […]
Prenc la ploma entre els dits i la submergeixo en la immensitat blanca i expectant. Allà on desitjo que navegui i, entre les onades de paraules, defineixi un solc que reveli el rumb del pensament. Del sentiment, potser. La ploma vaixell s’atura uns instants, indecisa. No gosa iniciar la travessia. És tan immens l’oceà blanc! […]
I Es van conèixer a través d’un somriure. Un gest humà que amb càrrega emocional dinamità el silenci i la fredor d’aquell entorn virtual. Les paraules es van succeir llavors com una marea oceànica. A cada embat les ones de mots i sentiments s’endinsaven més i més en les platges dels cors. A la primera […]
Y entonces llegaron. Al pisar tierra firme creyeron haberlo conseguido: aquellas caminatas extenuantes, el continuo vaivén que a punto estuvo de hacerles zozobrar, habían valido la pena. Se abrazaron unos a otros, besaron la tierra que hollaban esperanzados, elevaron la mirada y vieron un futuro posible. Mas pronto el horizonte trocó en alambrada de espino, […]
A l’Illa de Serendip, fa molts i molt anys, en els temps en què les persones encara creien en éssers màgics i per això mateix aquests existien, hi vivia un jove inquiet i agosarat. En Martí, que així es deia, tenia grans virtuts i era estimat per tothom que el coneixia. Però tenia un gran […]
El azar lo colocó frente a aquella muchacha en un vagón solitario. Sus miradas se cruzaron y ya no se pudieron desligar. Permanecieron abrazadas mientras el traqueteo del tren marcaba el compás de su deseo creciente, del ardor que se apoderó de las pieles, de los miembros, de los latidos más recónditos de sus cuerpos. […]
