Una penombra densa imposava el seu regnat inapel·lable en totes les estances de la casa. Un domini absolut, gairebé infame, que foragitava tot rastre de llum i claror. El senyor Recasens ho preferia així. Res no podia destorbar l’estat de concentració que s’havia autoimposat. Cap escletxa de llum. Cap soroll. Cap distracció. Com si el […]
Res li feia presagiar el que es trobaria en aquella terrassa assolellada quan va sentir l’impuls de seure-hi per prendre un refresc. L’Òscar havia passat el matí en unes conferències, content de poder-se escapolir per unes hores de l’ambient tediós de l’oficina. Darrerament la feina havia baixat molt i els dies havien esdevingut un desert […]
I Es van conèixer a través d’un somriure. Un gest humà que amb càrrega emocional dinamità el silenci i la fredor d’aquell entorn virtual. Les paraules es van succeir llavors com una marea oceànica. A cada embat les ones de mots i sentiments s’endinsaven més i més en les platges dels cors. A la primera […]
Y entonces llegaron. Al pisar tierra firme creyeron haberlo conseguido: aquellas caminatas extenuantes, el continuo vaivén que a punto estuvo de hacerles zozobrar, habían valido la pena. Se abrazaron unos a otros, besaron la tierra que hollaban esperanzados, elevaron la mirada y vieron un futuro posible. Mas pronto el horizonte trocó en alambrada de espino, […]
A l’Illa de Serendip, fa molts i molt anys, en els temps en què les persones encara creien en éssers màgics i per això mateix aquests existien, hi vivia un jove inquiet i agosarat. En Martí, que així es deia, tenia grans virtuts i era estimat per tothom que el coneixia. Però tenia un gran […]
El azar lo colocó frente a aquella muchacha en un vagón solitario. Sus miradas se cruzaron y ya no se pudieron desligar. Permanecieron abrazadas mientras el traqueteo del tren marcaba el compás de su deseo creciente, del ardor que se apoderó de las pieles, de los miembros, de los latidos más recónditos de sus cuerpos. […]
