Elles

 

Ella, cabell curt i negre,

lleument despentinat.

 

Ella, mitja melena rossa,

d’extrems recargolats.

 

Ella, samarreta lleu

sostinguda per cordills,

calceta

com una lluna minvant.

 

Ella, màniga curta

blanca i sedosa,

calça imperceptible,

tan sols un esquitx.

 

Ella i ella

es fonen,

es confonen,

tan diverses,

tan iguals,

tan intenses en l’ara,

tan aquí,

tan Ja.

 

S’abracen amb els llavis,

es besen amb les mans,

gemeguen

les pells alhora

compartint eriçament

i humitat.

 

Desapareix el teixit,

arrossegat

per una tramuntana,

per un garbí,

per un mestral.

 

S’esllavissa el desig

entre els cossos,

amarats de voler-se

i de donar,

de sentir-se un de sol.

 

Tendresa i passió

s’estenen alhora,

fan tremolar llavis,

endureixen mugrons,

omplen de batecs delerosos

els cossos en comunió.

 

Dues respiracions,

un sol alè.

Rostre amb rostre,

quatre ulls,

dues boques,

un sol bes.

 

Fan dels pits

serralada

de cims desiguals,

invertits,

encavalcats.

 

Venus coneix Venus,

una mateixa convulsió,

una llambregada a la pell,

un foc refrescant

que ho crema tot.

 

Ella i ella,

dues,

una,

tant se val:

ho són tot.

 

Xavier Gómez

Festival Art eròtic, Calonge (9 setembre 2017)