Elles
Ella, cabell curt i negre,
lleument despentinat.
Ella, mitja melena rossa,
d’extrems recargolats.
Ella, samarreta lleu
sostinguda per cordills,
calceta
com una lluna minvant.
Ella, màniga curta
blanca i sedosa,
calça imperceptible,
tan sols un esquitx.
Ella i ella
es fonen,
es confonen,
tan diverses,
tan iguals,
tan intenses en l’ara,
tan aquí,
tan Ja.
S’abracen amb els llavis,
es besen amb les mans,
gemeguen
les pells alhora
compartint eriçament
i humitat.
Desapareix el teixit,
arrossegat
per una tramuntana,
per un garbí,
per un mestral.
S’esllavissa el desig
entre els cossos,
amarats de voler-se
i de donar,
de sentir-se un de sol.
Tendresa i passió
s’estenen alhora,
fan tremolar llavis,
endureixen mugrons,
omplen de batecs delerosos
els cossos en comunió.
Dues respiracions,
un sol alè.
Rostre amb rostre,
quatre ulls,
dues boques,
un sol bes.
Fan dels pits
serralada
de cims desiguals,
invertits,
encavalcats.
Venus coneix Venus,
una mateixa convulsió,
una llambregada a la pell,
un foc refrescant
que ho crema tot.
Ella i ella,
dues,
una,
tant se val:
ho són tot.
Xavier Gómez
Festival Art eròtic, Calonge (9 setembre 2017)
