Aquell matí feia un fred gairebé insuportable. La Lídia, cabell curt tenyit d’un ros gairebé platí, pantalons i jaqueta negres, mirada glauca i dits nerviosos, s’esperava al banc de sempre enmig d’aquell parc solitari. Quedaré congelada en qualsevol moment –va pensar, mentre colpejava el terra amb els peus entumits. Havia esgotat la imaginació fent gimnàstica […]
Una pàgina oberta uns segons de més. Uns ulls que abandonen la lectura i miren més enllà, potser buscant un cambrer. Una escletxa. Un salt. Com vinguda del no-res, aquella morena de cabell ondulat se li seu al davant, ocupant la cadira buida a l’altra banda de la taula. Li parla com si ja el […]
Prenc la ploma entre els dits i la submergeixo en la immensitat blanca i expectant. Allà on desitjo que navegui i, entre les onades de paraules, defineixi un solc que reveli el rumb del pensament. Del sentiment, potser. La ploma vaixell s’atura uns instants, indecisa. No gosa iniciar la travessia. És tan immens l’oceà blanc! […]
I Es van conèixer a través d’un somriure. Un gest humà que amb càrrega emocional dinamità el silenci i la fredor d’aquell entorn virtual. Les paraules es van succeir llavors com una marea oceànica. A cada embat les ones de mots i sentiments s’endinsaven més i més en les platges dels cors. A la primera […]
Y entonces llegaron. Al pisar tierra firme creyeron haberlo conseguido: aquellas caminatas extenuantes, el continuo vaivén que a punto estuvo de hacerles zozobrar, habían valido la pena. Se abrazaron unos a otros, besaron la tierra que hollaban esperanzados, elevaron la mirada y vieron un futuro posible. Mas pronto el horizonte trocó en alambrada de espino, […]
El azar lo colocó frente a aquella muchacha en un vagón solitario. Sus miradas se cruzaron y ya no se pudieron desligar. Permanecieron abrazadas mientras el traqueteo del tren marcaba el compás de su deseo creciente, del ardor que se apoderó de las pieles, de los miembros, de los latidos más recónditos de sus cuerpos. […]
