Sorra ardent

Una sorra d’estiu,

un sol lluent,

brogit de gent

en la distància.

Tovalloles esteses,

suor a la pell

lliure de roba,

i allà, propera,

tu.

Tu, i el Sol.

 

Pell morena

amarada de llum,

un pot de crema

entre les mans.

 

  • T’ajudo…?
  • D’acord.

 

M’apropo,

em mires,

em fonc.

Ara la crema

sóc jo.

 

La teva esquena

planúria ardent

per on llisquen

dits delerosos

que ja no puc controlar.

 

Les meves mans

ja no són meves,

són del teu cos

vibrant.

Pugen i baixen,

venen i van

amb lentitud extrema

impregnen

la pell rutilant.

 

Arriben al límit

on ja no ets esquena

sinó carnosos turons,

rotunds i pregons.

 

  • Puc…?
  • Pots.

 

Els palmells

en prenen possessió,

un a cada banda,

cada un, un turó.

 

Abracen fent cercles

la carn arrodonida

simètrica i ferma

vora l’escletxa expectant.

 

El paisatge canvia,

et gires de cop,

i envejo el Sol

que ho amara tot.

 

Sota la mirada,

tants camins per petjar,

cims i valls,

planes ondulades,

i entre els confins

la teva pell exposada

lliurada al meu afany.

 

Tanques els ulls,

m’ofereixes el cos,

ara jo sóc el sol

que t’impregnarà.

 

Les meves-teves mans

comencen de nou

el caminar sinuós

que et resseguirà.

 

Quan amassen

els pits,

es posen de puntetes

els mugrons;

s’estiren cap amunt,

ho volen veure tot.

 

Llisquen els dits avall,

es troben amb els teus,

guies i acompanyants

per l’orografia

del teu clam.

 

Regales a l’aire

un gemec,

imperceptible,

estrepitós.

 

Entreobres les cames

i els teus dits,

els meus,

el Sol,

s’aboquen

a l’abisme acollidor.

 

Les rosades arestes

dels llavis

esdevenen camins

prometedors.

 

Els teus dits pugen

els meus baixen

els teus obren

els meus entren,

llisquen junts

pel congost càlid interior.

 

El plaer fet crit

em desvetlla,

obro els ulls

sota un cel encegador.

 

Més enllà, m’observes,

vestida,

deses la tovallola,

et disposes a marxar.

 

Quan passes vora meu

em piques l’ullet

i jo no encerto a saber

si el somni s’ha acabat

o acaba, tot just,

de començar.

 

 

Xavier Gómez

Poesia recitada en la XIII Nit de Poesia Eròtica, Can Ninetes. Girona, novembre 2017